Mig segle abastint la Costa Brava d’aigua i sanejant-la

 El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona commemora els 50 anys en un acte a Sant Feliu, municipi on es va constituir el 1971

 El balanç de la feina feta no obvia els reptes de futur, per donar servei a un milió de persones als estius

FOTO: El col·loqui, del periodista Josep Puigbó, amb Arnau, Noguer, Pàramo i Soler, ahir E.A.

El Con­sorci de la Costa Brava ha apro­fi­tat l’empenta de la inèrcia de mig segle de feina, i la recent ampli­ació de 27 fins a 47 muni­ci­pis del lito­ral i el pre­li­to­ral de la Selva, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, per ajus­tar la seva deno­mi­nació a Con­sorci d’Aigües de la Costa Brava Girona, i com­me­mo­rar l’efemèride fent balanç de la feina feta per garan­tir l’abas­ta­ment i la depu­ració d’aigües al lito­ral gironí. Ahir, qua­tre dels pre­si­dents de l’ens van repas­sar el camí d’unes infra­es­truc­tu­res bàsiques per a la “vida, però també la pros­pe­ri­tat” turística de la Costa Brava, des­ta­cava l’alcalde amfi­trió, el gui­xo­lenc Car­les Motas.

A Sant Feliu es va fer l’acte de cons­ti­tució de l’ens, el maig del 1971. I ahir al ves­pre la ciu­tat va tor­nar a ser l’esce­nari de l’acte, en què l’actual res­pon­sa­ble, el pre­si­dent de la Dipu­tació, Miquel Noguer, va des­gra­nar els rep­tes de futur, com ara “l’anti­ci­pació” als pro­ble­mes o els efec­tes de la crisi climàtica, amb tec­no­lo­gia, per donar ser­vei a una població de 300.000 per­so­nes que a l’estiu asso­leix el milió.

Balanç de les solu­ci­ons

A Noguer el van pre­ce­dir un record per al des­a­pa­re­gut Fre­de­ric Suñer (que el va encapçalar del 1996 al 1999) i les inter­ven­ci­ons de l’engi­nyer Josep Arnau (1987-1994), que va recor­dar, a més de les depu­ra­do­res i l’impuls a les cano­na­des d’abas­ta­ment fins a la Costa Brava Cen­tre, l’allar­ga­ment dels emis­sa­ris que fins ales­ho­res llençaven aigües depu­ra­des a 50 metres de la platja, fins a 1.000 o 1.500 metres mar endins. La qüestió és que a prin­ci­pis dels 70 hi havia res­tric­ci­ons d’aigua als estius a la costa i brutícia per la falta de depu­ra­do­res a les plat­ges. I Car­les Pàramo, pre­si­dent en dues eta­pes, des­ta­cava ele­ments com ara haver inci­dit perquè la llei de cos­tes per­metés soter­rar esta­ci­ons de bom­ba­ment i emis­sa­ris, amb una gestió trans­ver­sal en repre­sen­tació ter­ri­to­rial, sigles polítiques i taxes. L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, va adme­tre que la seva petja va ser més tècnica, per enfor­tir els recur­sos humans i tècnics i pla­ni­fi­car un pla d’inver­si­ons de 25 mili­ons que encara està en curs.