L’Ajuntament de Tossa té intenció de completar definitivament el coneixement arqueològic de la Vil·la Romana dels Ametllers amb l’objectiu de culminar-ne el procés de recuperació i rehabilitació. En aquest sentit, s’estan fent treballs de restauració i consolidació de la vil·la en diferents fases.
Patrimoni i Atri Cultura hi ha portat a terme diverses campanyes d’excavacions. La darrera es concentra en un dels sectors de la part industrial que encara quedava per excavar, concretament a la zona més propera de l’avinguda del Pelegrí. La part noble de la vil·la romana ja està totalment descoberta. S’hi fan actuacions puntuals de restauració i molts dels objectes que s’han recuperat s’exposen al Museu Municipal. Ara, l’objectiu és que s’enllesteixin les excavacions en la resta de sectors de la part industrial. Amb aquestes campanyes, l’Ajuntament vol culminar la rehabilitació de la vil·la romana.
El jaciment es va descobrir el 1914 de la mà del doctor Ignasi Melé. Es tractaria d’una de les vil·les romanes més importants del que era la província de Tàrraco i es dedicava al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum. Segons els experts, aquest jaciment és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània en època romana.
La vil·la dels Ametllers està situada a la vessant oriental del turó de Can Magí,
de cara al mar. La zona noble, denominada ‘pars urbana’, va viure la seva màxima esplendor al segle II dC. Es pot veure a través d’elements com el conjunt termal, els mosaics, els estucs, el menjador d’hivern, el nimfeu o la piscina amb un imponent conjunt escultòric de marbre que es pot veure al museu.
Per la seva banda, la part industrial (o ‘pars rustica’) acollia els magatzems i sales de processament de tots els productes agrícoles. En aquestes sales s’hi feia vi, oli, salaons i s’hi guardaven els cereals.
Al llarg de les excavacions s’han trobat ceràmiques, monedes o fíbules que estan exposades al Museu Municipal per explicar la vida quotidiana que hi havia en aquest jaciment. La vil·la va tenir vida útil entre el segle I aC i el segle VI dC. Fa una dècada va ser catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
