He llegit a l’Àncora en paper d’aquest mes d’octubre l’article d’en Pere Torras, el mossèn de la Parròquia de Vilartagues, en el qual ens fa saber que les Germanes Vedrunes , la Lola, la Teresa i la Maria Àngels ens deixen. Marxen del barri de Vilartagues de Sant Feliu, allà on les hem conegut tots i totes nosaltres aquests més de 40 anys, 47, que hi han residit.
Vaig tenir la sort de poder formar part un temps de la Parròquia de Vilartagues, deuria ser l’any 1988-1989 quan en Miguel Àngel Santana a qui coneixia de trobades cristianes a Montserrat amb el p. Salvador Plans, em va preguntar si estava confirmada, i jo no n’estava. La nostra promoció va quedar sense confirmar, segons em va explicar en Miguel Angel, i ell desitjava ser confirmat, per aquest motiu havia anat a trobar al mossèn Pere Torras, qui no s’hi va pas negar a condició que es formés un grup de gent. Vam ser 6 joves qui vam acceptar formar aquest grup que va preparar en Pere Torras per a la confirmació. En Miguel Àngel Santana, la Marta Moreno, la Montse Homs, l’Antonio Escobar, en Pere Ferrer i jo. Tots teníem més de 20 anys i ja treballàvem, en concret jo impartia classes de religió contractada pel Bisbat de Girona a l’ Antiga Formació Professional a l’edifici de les vetlladores.
Així va ser com vaig conèixer en Pere Torras i la Parròquia de Vilartagues, i amb ell les tres Germanes Vedrunes ja que en Pere Torras ens va posar de condició per a la preparació, participar a les activitats d ela Parròquia de Vilartagues, per exemple en el teatre de la Passió per Setmana Santa. I a totes les activitats de la Parròquia hi treballaven i de ferm per a dur-les a terme la Lola, la Teresa i la Maria Àngels. Sempre atentes a conduir la feina, a ser un suport pel mossèn i a acollir a tothom de la Parròquia i a nosaltres també. Elles portaven a terme la feina d’integrar i de fer-te sentir que formaves part d’aquella Parròquia, en la qual elles i ell desenvolupaven la seva tasca de dones i home compromesos en l’ Església.
Els hi he d’agrair que sempre m’han acollit, la seva proximitat i la seva alegria. Quan es va morir la meva mare pocs dies després es va entrar en estat d’alarma per COVID i tot anava al revés. Malgrat la mare ser de la Junta Parroquial de la Parròquia de Santa Maria Assumpta no vaig poder celebrar-hi els seus funerals. Vaig sentir molta soledat , molt diferent de quan es va morir el meu pare. Just un mes després d’enterrar-la va venir el seu sant, Santa Caterina d’ Alexandria, era un dia feiner, i em vaig plantejar com poder pregar per ella i compartir el res. Vaig trucar al mossèn Pere Torras ja que cada dia ell i les tres germanes vedrunes resen plegats pel matí a casa d’elles , on tenen una petita capella. Vaig demanar si m’hi podia afegir aquell dia i recordar la mare amb ells, no sola; el mateix dia no va poder ser,la Teresa havia d’anar a unes proves mèdiques ,aquell dia vaig anar a missa de les 8 del vespre al Monestir, va ser després. L’any següent sí va poder ser i l’altre també. He de dir que va ser bell compartir amb elles i amb ell. Són un home i tres dones que han dedicat la seva vida a viure i a difondre la Paraula, l’Evangeli.
Casa seva ha estat sempre oberta cada dia a qui volia pregar amb elles. El proper dijous 10 d’aquest mes d’octubre marxen, se’n van i una porta quedarà tancada , la de casa seva. Les trobaré/m a faltar.
En Pere Torras m’ha fet saber que aquest diumenge d’aquesta setmana el 6 d’octubre 2024, al celebrar la missa del diumenge a les 11h., serà la del seu comiat a la Parròquia de Vilartagues.
Una abraçada a totes tres a la Lola ,a la Teresa i a la Maria Àngels
Carme Frigola i Fabra
Catedràtica jubilada de filosofia a l’INS SANT FELIU
