Col·lecció Rat Penat

• OBJECTIUS
  Aquesta col·lecció la vaig començar de ben petit, quan tenia 6 o 7 anys. Anava recollint coses velles que trobava i les restaurava. Mai m’hagués imaginat que això esdevindria una col·lecció tant gran, per tant quan vaig començar a treballar i disposava d’alguns diners, anava a parracaires a comprar coses que em semblaven factibles de retocar i restaurar. Vaig “néixer artesà” i de ben jove ja feia maquetes. També he anat recopilant dades de gent de St. Feliu, principalment pescadors, amb la idea de mantenir vives les històries de la població. També he de dir que em sento ferroviari, puix que la meva família, pare, oncles, avi, venien de treballar al tren. Allà vaig aprendre les meves primeres nocions del funcionament del vapor i mecànica en general. Acostumo a dir que he estudiat en dues escoles diferents: la que hi ha anat tothom per adquirir coneixements i la escola de la vida, que és la que realment t’ensenya i et fa aprendre més. Mai he perdut el temps a l’hora d’aprendre, inclús durant el temps que vaig estar al Sàhara.
• QUANTITAT D’ASSOCIATS

Zero. M’ho he fet tot sol jo sempre.

• COM US HA AFECTAT LA PANDÈMIA?

En quant a feina personal, no m’ha afectat gens, perquè en ser sol i a casa meva, jo vaig fent. En quant a visites sí, òbviament. Abans venien grups d’una vintena de persones de mitja, i es va haver de reduir. En els dies més forts de pandèmia això va estar tancat. Ara acostumen a venir grups de 6 o 7 persones, i així anem fent. Però compteu que a casa sempre hi ha visites. No falla cap dia. De vegades gent de fora va passejant pel camí, veu la casa, els hi pica la curiositat, i no se n’estan d’entrar. I jo encantat.

• HEU REBUT ALGUN TIPUS D’AJUT?

Mai. 

• QUINES SON LES VOSTRES NECESSITATS?

Tinc 73 anys i començo a sentir-me cansat. Estaria bé tenir un parell de persones que m’ajudessin en certes coses. Si pogués ser finançat per l’Ajuntament, ja que la meva idea és deixar el Museu a la ciutat de St. Feliu de Guíxols, la meva ciutat. A part, aquestes persones tindrien un sou. Ara hi ha un grup polític que me’n ha ofert ajuda

• ALGUNA REFLEXIÓ FINAL?

La meva il·lusió ja des d’infant, és que això un dia pertanyi a St. Feliu. Sempre he considerat que aquest tipus de col·lecció o museu li pot venir de perles a la ciutat com un atractiu més. A més està situat en una zona rústica i molt gran en terreny, i es podria aprofitar com a zona lúdica. Hi ha pobles de les rodalies que s’han interessat moltíssim en que els hi deixi. No entenen com aquest Museu no té un recolzament oficial. En una població veïna, fa uns quants anys, varen fer un museu sobre la pesca i em varen venir a buscar perquè treballés per ells en la confecció de dit museu, i els hi vaig dir que no perquè jo estic fent un museu per St. Feliu. Repeteixo que és molt trist no tenir al darrera cap institució oficial que recolzi la col·lecció per mantenir-la viva per St. Feliu el dia que jo ja no hi sigui. Abans venien col·legis a veure-la, ara ja no. Crec que l’Ajuntament podria organitzar visites, que en definitiva son gratuïtes i la mainada podria conèixer tot el que s’inclou i passar una estona agradable gaudint de les curiositats pròpies que hi ha. Fa 35 anys que existeix i he tingut alguna oferta sucosa per vendre-ho. Mai he volgut. També m’agradaria explicar que uns periodistes de Califòrnia de una editorial de llibres de gran format ja han vingut dos cops a fer-ne un reportatge. Encara no entenen que aquesta col·lecció no tingui la repercussió que es mereix.