Els alcaldes de Palamós, Lluís Puig; Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas; Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, i la primera tinent d’alcalde i regidora d’Acció Territorial i Urbanisme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Montse Rovira, han explicat en roda de premsa feta el matí d’avui dijous, 15 d’abril de 2021, que presenten avui mateix un requeriment previ al Pla director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sostenibles del Litoral Gironí (PDURSNSLG). Tot i no ser presents a la convocatòria de premsa, els ajuntaments de Palafrugell i Pals també han expressat el seu suport a la iniciativa dels consistoris esmentats.
Tal i com expressa el document que presentaran, «els Ajuntaments que formulen el requeriment previ estan d’acord amb els objectius generals del Pla, que s’inspiren en els principis de sostenibilitat que ha de presidir qualsevol actuació en el territori, de considerar que el paisatge de qualitat és un bé cada cop més escàs i que en matèria urbanística, així com en la resta de matèries que duen a terme dia a dia les diferents administracions implicada cal aplicar un canvi de model per tal de garantir la sostenibilitat, la protecció del medi i dels ciutadans».
«No obstant, pel que fa a la normativa proposada —tenint en compte que es tracta d’una matèria reglada, de competència municipal i que pot comportar inseguretat jurídica a l’Ajuntament- es considera que caldria replantejar l’articulat en aquells aspectes que es consideren més indispensables amb l’objectiu perseguit i en ares d’evitar dubtes interpretatius i disfuncions en la seva aplicació, i que, si fos possible, també anés acompanyat de les corresponents regles gràfiques per la seva correcta aplicació».
El requeriment previ té sis punts fonamentals:
- Primera. Infracció al principi d’autonomia municipal. El Pla no respecta les competències municipals en matèria urbanística.
- Segona. Les determinacions previstes en el Títol VI de la normativa del Pla suposen una vulneració de l’objecte de la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya de data 8 d’agost de 2015.
- Tercera. Manca de competència del Pla per limitar el dret de propietat de la manera que s’ha articulat sense la cobertura d’una llei prèvia. Vulneració de l’article 9.3 de la CE.
- Quarta. La normativa del Pla vulnera el principi de seguretat jurídica de l’article 9.3 de la CE.
- Cinquena. La normativa del Pla suposa una vulneració del caràcter reglat de les llicències.
- Sisena. La regulació que estableix el Pla pot produir una deriva de supòsits de responsabilitat patrimonial en perjudici de les administracions locals.
«Combatre la inseguretat jurídica»
Tal com ha expressat en roda de premsa la primera tinent d’alcalde i regidora d’Acció Territorial i Urbanisme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Montse Rovira, «en cap moment qüestionem la virtut d’aquest Pla urbanístic: el nostre interès és millorar-lo». Rovira ha insistit en la necessitat que «es faci una norma clara, i volem esgotar la via administrativa per evitar anar a un contenciós, que no seria desitjable».
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha insistit que «no ens mou cap motiu d’anar contra la promulgació del pla, sinó que el que volem és aportar les nostres idees. Un pla a la Costa Brava és desitjable i també necessari». Per a Soler, «en certes qüestions ens posen en una situació d’inseguretat jurídica enorme. Per exemple, en qüestions d’afectació paisatgística es deixa obert a criteri de l’Ajuntament donar o no donar llicències, sense tenir el paraigua o protecció del Departament corresponent de la Generalitat i amb una normativa poc precisa, o interpretable d’una forma molt àmplia». «No es pot deixar a la interpretació de polítics o tècnics, i menys amb aspectes subjectius», ha conclòs el batlle de Calonge i Sant Antoni.
Per la seva banda, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha indicat que «els ajuntaments som els aplicadors de la norma, però si ho som hem de tenir les normes molt clares. Hem de tenir seguretat jurídica, no podem anar amb actes discrecionals, perquè podem actuar amb contradiccions. Demanem concreció a la norma, ja que volem tenir la tranquil·litat que les llicències d’obres que donem són d’acord a la normativa legal», ha assegurat Motas.
En la mateixa línia, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha reblat la idea d’estar davant d’una «normativa poc clara, de difícil aplicació. Davant d’aquestes situacions, això només provoca aplicacions arbitràries i inseguretat jurídica». Puig ha indicat que «els representants de les associacions de municipis ja ho van expressar». El principal problema, diu el mateix Puig, és que «es dona un ampli marge de discrecionalitat. Pot passar que cadascun dels ajuntaments interpreti la norma de forma diferent», ha apuntat.
En qualsevol cas, tots els representants d’aquests sis municipis de la demarcació sud del Baix Empordà consideren que «la presentació d’aquest requeriment previ és imprescindible per iniciar una línia de diàleg. En aquest temps podrem ser capaços de trobar una línia de sortida».
—
