Un any després de la indignació provocada per la ‘sentència del Procés’, els presos i preses polítiques segueixen a la presó, hi ha més de 600 persones encausades per les protestes, els partits independentistes estan més dividits que mai i l’anomenat ‘Govern Efectiu‘ ha fracassat en la restitució de l’escenari previ al 155.
El 14 d’Octubre del 2019 el Jutge del Tribunal Suprem Espanyol Manuel Marchena sentenciava a entre 7 i 13 anys de presó els polítics i polítiques i activistes independentistes protagonistes de l’octubre del 2017. Ho feia després d’entre un any i mig i dos anys de presó preventiva i després d’un llarg judici on es va posar de manifest la divisió d’enfocaments entre el sobiranisme que veia un ‘judici farsa’ i l’espanyolisme que el va veure com un acte de justícia contra un ‘cop d’Estat’.
Entre 7 i 13 anys de presó pels líders del ‘procés’
La Torroellenca Dolors Bassa va ser condemnada a 12 anys de presó per sedició i malversació com a membre del Govern de l’1-O i responsable de la Conselleria d’Ocupació durant la Vaga General del 3-0. Durant el procés judicial Bassa va negar totes les acusacions, va reiterar la seva defensa del Referèndum i del pacifisme i es va enfrontar verbalment amb l’extrema dreta, que va fer d’acusació popular, al negar-se a respondre les preguntes de Vox.
El que va sortir més malparat de la sentència, però, va ser Oriol Junqueras. L’ex-vicepresident cessat pel 155 afronta 13 anys de presó per delictes de sedició i malversació. Com Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull van ser penats amb 12 anys de presó pels mateixos delictes. Per sedició el Tribunal Suprem va condemnar l’expresidenta del Parlament dissolt pel 155 Carme Forcadell a 11 anys i sis mesos de presó i els ex-consellers cessats pel 155 Joaquim Forn i Josep Rull a 10 anys i sis mesos de presó. Els activistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart afronten 9 anys de presó mentre que els ex-consellers que no eren a la presó , Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó se’ls va inhabilitar i multar.
Onada d’indignació i protestes i permisos penitenciaris
La sentència va aixecar una onada d’indignació que va tenir el seu punt àlgid en els enfrontaments amb la Policia d’Urquinaona i el Tsunami Democràtic. Al Baix Empordà es van produir concentracions massives a places de pobles i ciutats, talls de carreteres i actes de desobediència.
Durant aquest any les preses i presos polítics han estat traslladats a presons catalanes on se’ls va qualificar en segon grau i després han gaudit d’alguns permisos penitenciaris impugnats tots ells per la Fiscalia. Actualment Bassa i Forcadell gaudeixen el tercer grau penitenciari que les permet fer sortides per anar a treballar mentre que els homes estan tancats sense permisos i aïllats després que la justícia els revoqués el tercer grau.
Estrasburg, reforma del codi penal i indult, a l’horitzó
A l’horitzó hi ha tres elements. Per una banda Estrasburg. Un Tribunal que ha condemnat l’Estat Espanyol en diverses ocasions per vulneració de drets. Un procés llarg i complex que no va evitar, per exemple, que el polític basc Arnaldo Otegi complís tota la seva pena. Per altra banda iniciatives polítiques com la reforma del Codi Penal amb efectes retroactius per modificar el delicte de sedició. Més avançat, però encara lluny i incert, hi ha l’indult. Un procés demanat per associacions com UGT en el cas de Dolors Bassa, i que el Govern Espanyol ja ha començat a tramitar.
mesures-9-abril_page-0001
