Exposició Una visió de Fortuny de Javier Montesol (www.javiermontesol.com) a les sales d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, del 3 d’octubre al 22 de novembre amb una quarantena d’obres elaborades en tècnica mixta sobre paper i fusta, olis sobre tela i aiguada sobre paper. La mostra forma part del cicle anual d’exposicions al municipi organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, i que s’estén alhora al Parc dels Estanys i a la Masia Bas de Platja d’Aro. Inauguració dissabte 3 d’octubre (19 h) amb la presència de l’artista que des d’una hora abans elaborarà una obra en directe i de cara al públic que tot seguit també s’exposarà, i que passarà a formar part del Fons Municipal d’Art. També llavors es presentarà el catàleg commemoratiu de la mostra editat pel consistori. Visita en entrada lliure i gratuïta, caps de setmana i festius (11-13 h i 17-20 h).
Nascut a Barcelona l’any 1952, va ingressar a la UAB el 1969 per estudiar Ciències Econòmiques. L’any 1972 funda amb l’editor Juan José Fernández Star, la primera revista espanyola de còmic underground de l’estat. Interessat per la contracultura va ser membre del grup de dibuixants El Rollo Enmascarado. Durant les dècades dels 70 i 80 participa activament en la vida cultura barcelonina col·laborant en el naixement de revistes, amb radionovel·les a Ràdio Joventut o publicant àlbums de còmic (Vidas ejemplares, Neo y Post i La noche de siempre, etc.). A finals dels 80, de la mà del marxant d’art contemporani Jean Pierre Guillemot, s’inicia en la pintura i participant des de l’any 1987 en l’innovador concepte de venta SupermercArt. La seva primera exposició individual va ser el 1990, l’any següent és convidat al Festival Les Allumées a Nantes, i el 1992 s’instal·la durant set anys amb la família a Vigneux de la Bretagne, França, abandonant el còmic per dedicar-se a la pintura, fins que el 2011 escriu i dibuixa la novel·la gràfica Speak low.
Durant la dècada dels 90 i fins avui ha fet multitud d’exposicions individuals a Madrid, Barcelona, Nantes, etc. Ha realitzat obra gràfica editant serigrafies, litografies o imatges digital realitzades amb iPad. També és autor de cartells i de la escenografia del musical Guys & Dolls dirigit per Mario Gas i estrenat al TNC. Pictòricament les seves referencies són l’obra de Bonnard i la cal·ligrafia oriental, interessat en el paisatge urbà, la tauromàquia i també en acte pictòric com a espectacle, realitzant grans pintures en directe davant del públic. Dels seus darrers treballs, destaquen les exposicions Montesol & Barcelona, MAD Madrid, una solidària amb l’Associació Espanyola d’ELA i la publicació dels llibres Pintar la Justicia i El Antipríncipe. L’any 2017, Museo del Prado Difusión edita la seva novel·la gràfica Idilio, los apuntes de Fortuny. El juny de 2018 presenta al Seminari de Tarragona l’exposició Una visió contemporània de Fortuny, i a l’octubre de 2019, realitza una versió a mida real de La Batalla de Tetuán al MNAC.
L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, tot i que amb diverses modificacions de calendari arran de la pandèmia, ofereix enguany bona part del seu programa expositiu, ja que tant el Castell de Benedormiens com la Masia Bas són equipaments amb la possibilitat de garantir l’aforament adequat, i el Parc dels Estanys de Platja d’Aro acull mostres escultòriques de gran format a l’aire lliure: actualment i fins al febrer de 2021 s’hi pot veure la mostra En el camí… i encara aprenc d’Ángel Camino, que simultàniament també ha exposat aquest estiu obra de petit format i gravats a la Masia Bas de Platja d’Aro. En l’espai del Castell de Benedormiens, abans de Montesol hi ha exposat Glòria Muñoz i Navarro Vives.
En la presentació de la mostra, el mateix artista l’exposa el contingut i les motivacions: “Parlar de la meva relació amb Marià Fortuny és parlar de tota una educació visual, de les successives impressions que sense adonar-te et van formant. Vaig néixer a Barcelona l’any 1952. Després de tres anys vivint a l’últim pis d’un edifici del carrer Padilla, els meus pares es van traslladar al carrer Trobador, cantonada amb carrer Amèrica al barri del Guinardó: un barri amb solars que aviat serien edificats i on encara convivien gracioses torres d’un passat generós amb tallers i alguna fàbrica. Cap a l’est hi havia el barri d’Horta, a la banda muntanya el parc del Guinardó, veí del Carmel i del Parc Güell, cap a l’oest, només a dos carrers de casa, el conjunt de l’Hospital de Sant Pau, i per la banda del mar, el Camp de l’Arpa amb la Sagrada Família. Faig aquesta situació geogràfica per donar a entendre com n’era d’inevitable que els teus passejos, rutes, dies i hores no estiguessin embolicades de referències importants del Noucentisme i del Modernisme català. No anaves a visitar-los, és que vivies amb ells, els diumenges al matí després d’anar a missa a l’església de l’hospital donàvem un passeig entre els pavellons, o si no també, quan anàvem a missa a la cripta de la Sagrada Família, que tenia una entrada com qui viatja al centre de la terra de Jules Verne.
Alhora, afegeix: “L’exposició que presentem al Castell de Benedormiens, a Castell d’Aro, és ara com ara la conclusió i punt final a la reflexió que un dia vaig creure intuir veient els apunts i petites aquarel·les de Marià Fortuny: que el treball del pintor es basa en el coneixement profund de l’ofici, en resoldre el tema de la manera més natural possible, i que la incorporació de la fotografia a la fi del segle XIX no vol dir una submissió a les noves eines: encara que això hagi marcat profundament la pintura, no és més que això, eines, però que primer és l’ofici, el gest i el traç”.
Els Mossos d’Esquadra detenen un home per cultivar 2.663 plantes de marihuana a Santa Cristina d’Aro
