“La moda que m’interessa és la que té ofici, temps i identitat.”
Berta Mas Clapés és dissenyadora i fundadora de Clapés Studio Costa Brava. El seu treball combina artesania, sastreria a mida i disseny contemporani, amb una mirada molt vinculada al material, als oficis i a la creació de peces úniques.
En quin moment decideixes que vols crear una marca pròpia i què et faltava trobar dins del sector de la moda?
La decisió de crear Clapés neix bastant d’una inquietud personal però també d’una història molt vinculada a la meva família. A casa sempre hi ha hagut una relació molt directa amb els teixits perquè la meva família és tapissera. He crescut envoltada de teles, textures i materials que normalment no s’associen directament amb la moda, però que tenen una qualitat i una personalitat molt especial.
Moltes vegades quedaven retalls o teles en desús que ja no es feien servir, i per mi era molt natural començar a imaginar què podria fer amb aquells materials. D’alguna manera, Clapés també neix d’aquí: d’aquesta idea de donar una segona vida als teixits i de treballar des d’una mirada molt conscient sobre els materials.
Amb el temps vaig entendre que volia construir un projecte propi on pogués unir aquesta herència familiar amb el disseny contemporani i amb una manera de fer moda més pausada i sostenible. Em faltava trobar dins del sector un espai on el procés, el material i la identitat de la peça tinguessin realment valor.
El teu treball combina disseny contemporani i ofici tradicional. Com dialoguen aquests dos mons en el teu procés creatiu?
Per mi aquests dos mons conviuen de manera molt natural. El disseny contemporani és la mirada actual, la manera d’interpretar el moment present, de jugar amb noves formes o proporcions. Però l’ofici tradicional és la base que fa possible tot això.
El fet d’haver crescut en un entorn on el treball manual i els teixits eren tan presents m’ha marcat molt. Hi ha un respecte molt profund pel material i pel procés. Quan treballo una peça sempre intento que la idea contemporània dialogui amb una construcció molt cuidada i molt artesanal.
Què t’ha ensenyat la sastreria i la confecció a mesura que no s’aprèn en una producció més industrial?
La sastreria t’ensenya sobretot a entendre el cos i el material. Quan treballes a mida cada persona és diferent i cada peça s’ha de construir pensant en aquella persona concreta. També t’ensenya a tenir una relació molt més profunda amb el procés. No es tracta només de fer una peça, sinó de construir-la amb atenció i amb temps. Cada detall té importància: com cau el teixit, com s’adapta al cos, com es mou.
Aquesta mirada és molt diferent de la producció industrial, on tot està pensat per reproduir-se moltes vegades. En el fet a mida cada peça és única i això canvia completament la manera de treballar.
Darrere de cada peça hi ha una història. Com comença normalment: amb un teixit, una idea o una persona?
Moltes vegades comença amb el teixit. Potser perquè des de petita he tingut una relació molt directa amb els materials, sempre m’ha interessat molt escoltar què et pot suggerir una tela. Hi ha teixits que pràcticament et demanen una forma concreta.
Altres vegades tot comença amb una persona, sobretot en projectes a mida. Amb la seva manera de moure’s, amb la seva personalitat o amb el moment vital que està vivint.
El procés acostuma a ser molt orgànic: la idea, el teixit i la persona acaben trobant-se.
Treballar peces úniques implica un ritme diferent. Com vius aquesta aposta per la lentitud en un sector sovint accelerat?
La lentitud és una part molt important del projecte. Vivim en un moment en què tot és molt immediat i on sovint es produeix molt ràpid. Treballar peces úniques implica acceptar un altre ritme, un ritme més conscient.
Per mi aquesta lentitud és també una manera de donar valor a la peça. Quan una peça està feta amb temps, amb atenció i amb un procés artesanal, el resultat té una presència diferent.
The Fashion Studio és molt més que un espai de treball. Què representa per a tu i què hi passa quan les portes es tanquen?
The Fashion Studio és el lloc on tot passa. És el taller, l’espai creatiu i també el punt de trobada amb les persones que venen a fer-se una peça. Quan les portes es tanquen és quan comença la part més silenciosa del procés: el patronatge, la costura, les proves, els ajustos. Són moltes hores de treball molt concentrat, però també és el moment on realment es construeix la peça. És un espai molt viu, però també molt íntim.
Fins a quin punt la personalitat del client transforma el resultat final d’una peça?
La personalitat del client és essencial. Quan treballes a mida la peça acaba sent gairebé una extensió de la persona. La meva feina és interpretar aquesta personalitat i traduir-la en forma, volum i material. Cada projecte és diferent perquè cada persona també ho és.
Creus que vestir-se pot ser una forma d’explicar-se al món? Què t’agrada que diguin les peces de Clapes?
Crec que la roba és una forma molt potent d’expressió. Sense dir res pots explicar molt sobre qui ets, sobre la teva sensibilitat o la teva manera d’estar al món. M’agrada pensar que les peces de Clapes parlen d’identitat, de caràcter i d’una manera de vestir conscient.
En un mercat globalitzat, quin valor creus que té avui l’artesania i el fet a mida?
Precisament en un mercat globalitzat crec que l’artesania té encara més valor. Representa autenticitat, singularitat i també una connexió amb els oficis i amb el territori. El fet a mida recupera una relació molt més directa amb la peça: no és només una cosa que compres, sinó una peça que es construeix per a tu.
Hi ha alguna peça o projecte que consideris especialment definitori del camí de Clapes?
Els vestits de casament a mida són probablement un dels projectes que millor expliquen l’essència de Clapés. Són peces que impliquen molta artesania, molta personalització i una relació molt propera amb la persona. A més, formen part d’un moment molt especial de la vida de qui el porta.
Si haguessis de resumir la filosofia de Clapes en una sola idea, quina seria?
Clapés és una manera d’entendre la moda des de l’ofici, el material i el temps. Crear peces amb identitat pròpia, sovint a partir de teixits amb història, i pensades per a persones que volen vestir-se amb autenticitat.
Quins referents —artístics, vitals o professionals— han marcat la teva manera d’entendre la moda?
Els meus referents no provenen només del món de la moda. Sempre m’han interessat molt altres disciplines creatives, especialment l’art i l’arquitectura, perquè tenen una manera molt particular d’entendre la forma, l’espai i la matèria. Sovint em fixo en com un volum pot transformar un espai o com una textura pot generar una emoció, i aquesta mirada després també apareix en la manera com penso les peces. Al mateix temps, hi ha una influència molt important que ve del món dels oficis. El fet d’haver crescut en una família de tapissers ha marcat molt la meva relació amb els materials i amb el treball manual. A casa sempre hi ha hagut una cultura molt clara del respecte pel material i per la feina ben feta. Veure com es treballaven els teixits, com es reutilitzaven o com es donava una nova vida a teles que ja existien, m’ha influït molt en la manera d’entendre la moda. També m’inspiren molt les persones amb una identitat molt definida, perquè crec que l’estil real neix d’aquí: d’una coherència entre la manera de ser i la manera de vestir.
Ser una marca independent comporta reptes constants. Quin ha estat el més difícil fins ara?
Quan tens una marca independent el repte més gran és probablement sostenir totes les dimensions del projecte alhora. No només ets dissenyadora, sinó que també has de gestionar el taller, el contacte amb els clients, la comunicació, la producció i moltes altres coses que formen part del dia a dia. Al principi pot ser un procés molt exigent perquè has d’aprendre a moure’t entre la part més creativa i la part més empresarial. Però al mateix temps també és el que fa que el projecte sigui molt personal. Cada decisió forma part del creixement de la marca i del camí que vas construint. Un altre repte és mantenir-se fidel a una manera de treballar en un sector que sovint funciona amb ritmes molt diferents. Apostar per peces úniques, per processos artesanals i per un treball més pausat implica anar una mica a contracorrent, però al mateix temps és també el que dona identitat al projecte.
Com imagines l’evolució de Clapes en els propers anys: creixement, consolidació o transformació?
M’imagino Clapés evolucionant de manera molt natural, sense perdre l’essència amb què va començar el projecte. M’interessa que pugui créixer, però sempre mantenint aquesta relació tan directa amb el material, amb el procés artesanal i amb la persona que porta la peça. M’agradaria continuar desenvolupant el treball a mida, que és una part molt important del projecte, però també explorar noves peces i nous formats que permetin explicar millor l’univers de la marca. També em motiva la idea de seguir investigant amb teixits, especialment amb materials que ja tenen una història o que poden tenir una segona vida. Al final, més que un creixement molt ràpid, el que m’interessa és una evolució coherent, on el projecte es consolidi sense perdre la seva identitat.
Si haguessis de resumir la filosofia de Clapes en una sola idea, quina seria?
La filosofia de Clapés està molt lligada a tres idees: el material, el temps i la identitat. El material perquè moltes peces neixen a partir del teixit, de la seva textura, del seu pes o de la seva història. El temps perquè el procés artesanal necessita una dedicació que no pot ser immediata, i aquesta lentitud forma part del valor de la peça. I la identitat perquè cada peça està pensada per tenir caràcter i per connectar amb la persona que la portarà.
En el fons, Clapés és una manera d’entendre la moda des d’una mirada molt conscient: treballar amb respecte pels materials, sovint recuperant teixits que ja existien, construir les peces amb ofici i crear roba que no sigui només estètica, sinó que també expliqui alguna cosa sobre qui la porta.
