domingo, octubre 13, 2024

MANIFESTAR UNA OPINIÓ

Ja Maquiavel va fer servir la imatge de la roda de la fortuna per a
representar el succeir de la vida, una roda que gira i que provoca que avui
hom estigui amunt i que demà estigui avall, per la qual cosa cal estar atent

per a poder-s’hi mantenir.

Som al mes d’abril i el dia 23 és Sant Jordi, patró de Catalunya, la festa del
llibre i de la rosa. És la nostra tradició regalar un llibre en aquesta diada i
una rosa a les dones. Un dia de festa al carrer en sortir llibreries i llibres a
les Rambles de totes les ciutats. Els autors i les editorials s’han afanyat a
publicar-ne de nous que els diaris ja donen a conèixer dies abans.
Jo també desitjo unir-me a aquesta festa malgrat ara estar més enretirada
de tot soroll. I m’he plantejat la pregunta: Quin llibre compraré per Sant
Jordi? I sense gaire dubte he pensat a comprar-ne un de Miguel Delibes.
Autor en llengua castellana, per mi un gran escriptor, que vaig descobrir
quan era estudiant de BUP (Batxillerat unificat Polivalent) a l’Institut Sant
Elm de la nostra ciutat. La seva obra em va captar i el vaig continuar llegint
tota la carrera i molt temps després. Vaig intercanviar llibres d’ell amb altres
lectors/es afeccionats/des com jo a la seva obra i en vaig treure de
biblioteques per tal de poder llegir-los, quan ets estudiant no tens gaire

diner per a comprar tots els llibres que voldries.

Miguel Delibes va venir a Barcelona amb motiu de la representació teatral
de la seva obra Cinco horas con Mario ,quan estudiava primer de carrera de
Filosofia a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i va donar una
conferència a la sala del Paranimf de la Facultat de Lletres de la
UB(Universitat de Barcelona ) a la plaça Universitat i hi vaig anar. Quan hi
vaig arribar tota la sala estava ben plena d’estudiants i de professors, molts
estaven assentats en el terra i tothom estava agafant apunts. . En acabar la
conferència ens vam poder apropar a ell per tal que signés llibres. Jo no en
tenia cap d’ell amb mi, m’havia assabentatde l’acte aquell mateix matí a la
facultat, per la qual cosa vaig sortir de les classes i vaig anar directe a la
conferència, per aquest motiu jo només tenia els apunts que acabava
d’agafar, dos folis escrits amb mala lletra. Els hi vaig donar per a signar, era
l’únic que tenia, ell va girar el cap i em va mirar, em devia veure amoïnada o
nerviosa, i em va somriure, senzill i planer em va semblar el seu fer i
tranquil·lament me’ls va signar. En aquells moments jo tenia 18 anys,
ara en tinc 62 i ho recordo vivament, vaig ser molt feliç en poder conèixer-lo.

Crec que Miguel Delibes és un autor no prou reconegut i que tot i ser jo
catalana i ell escriure en llengua castellana, res impedeix de lloar la seva
vàlua com a escriptor. Esperem que enguany la roda de la fortuna, imatge

que Maquiavel va saber plasmar tan bé, giri a favor d’aquest val·lisoletà i

que es reconegui la seva obra tal com es mereix.

Carme Frigola i Fabra

Catedràtica jubilada de filosofia a l’INS SANT FELIU de Sant Feliu de Guíxols

Artícles relacionats

Últimes notícies