Projecte guardonat amb el 7è Premi de Recerca Local Jordi Comas de 2018
El proper dimecres 15 de febrer (18.30 h)a la Biblioteca Mercè Rodoreda, es presentael volum El Carnaval de Platja d’Aro. Origen, història i evolució, projecte guanyador del 7è Premi de Recerca Local Jordi Comas de 2018 (ex aequo amb la proposta El comerç… de la sorra, de Carles Torrent). Conduirà l’acte Joan Trillas, redactor d’El Punt/Avui i comptarà amb la participació dels autors, els periodistes J. Víctor Gay i Frías i Carlus Gay i Puigbert. El llibre es podrà adquirir el dia de la presentació i a partir de l’endemà a la Biblioteca Mercè Rodoreda i Oficina de Turisme de Platja d’Aro i a l’OAC de Castell d’Aro (5 euros). L’activitat s’emmarca en el programa de Carnaval de Platja d’Aro 2023, que proposa una quinzena d’activitats de l’11 al 22 de febrer, entre les que destaca la Gran Rua de Carrosses i Comparses dissabte 18 de febrer amb una seixantena de colles participants i milers de figurants.
El Carnaval de Platja d’Aro és avui un refent arreu del país. El format actual d’un dels esdeveniments que ha fet famosa la població va començar fa 45 anys, i no va prendre d’inspiració cap proposta caribenya, sinó la centreeuropea de la ciutat suïssa de Lucerna. La celebració de la festivitat a la vila però, és molt més antiga, d’abans de la Guerra Civil Espanyola. El llibre, justament, recorda els seus orígens, ens apropa a la seva història més recent i ressegueix la seva evolució a partir dels seus actes més característics, dels seus protagonistes i de centenars d’imatges per recordar-ho, entre elles tots els pòsters i tots els Reis i Reines Carnestoltes.
El Premi de Recerca Local està impulsat per l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, de la mà de la Biblioteca Mercè Rodoreda amb la col·laboració de la Fundació Jordi Comas Matamala, i el suport de la Diputació de Girona en l’edició dels llibres; i guardona cada any, des de 2012 un projecte inèdit d’investigació per esdevenir, un cop desenvolupat, en un treball més extens sobre el municipi en qualsevol àmbit. Més enllà de la dotació econòmica del premi, el consistori publica també l’estudi en format de llibre un cop desenvolupat completament, configurant amb el pas dels anys una col·lecció de monografies locals que avui ja recull un conjunt de nou títols.
Actualment els títols publicats són: Entitats i clubs esportius, i esportistes destacats de Castell i Platja d’Aro, d’Alfons Tauler i Cama (2019); El comerç… de la sorra de Carles Torrenti El Carnaval de Platja d’Aro: origen, història i evolució de J. Víctor Gay Frías i Carlus Gay i Puigbert (2018 ex aequo); Radio Mi Amigo, de Joan Perich (2017); Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses de Jaume Badias (2015); S’Agaró i l’arquitecte Rafael Masó: la ciutat-jardí de Castell-Platja d’Aro, de José Javier Guidi i Sílvia Gómez (2014); La comunitat rural de la Vall d’Aro al segle XV, de Xavier Marcó i Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro 1936-1937, de Jordi Bohigas (2013 ex aequo); i Nit d’Aro. 60 anys de discoteques i sales de festa a Platja d’Aro, de Xavier Castillón (2012). Properament veuran la llum les darreres propostes premiades: La fauna de la Vall del Ridaura, del Grup Natura Sterna (2020);Casinos i societats d’ajuda al vell Platja d’Aro, del Centre l’Avenir Fanalenc (2021); i El naixement de Platja d’Aro. El mar s’empassa al castell, d’Albert López i Tauler (2022).
Els autors del llibre -pare i fill- representen dues generacions de periodistes,forjats en l’àmbit de la comunicació de proximitat de les comarques de Girona i de la Costa Brava i han estat vinculats professionalment amb Platja d’Aro. Plegats han publicat Els ponts (Quaderns de la Diputació de Girona, 2008) i han obtingut el Premi Àncora de narració per Els nens d’Oradur (Sant Feliu de Guíxols, 2009), el Premi de Recerca Local Jordi Comas per El Carnaval de Platja d’Aro, origen, història i evolució(Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, 2018) i el de Premi Recvll de periodisme per Blanes, una memòria històrica(Blanes, 2019).
El nucli de Fanals -nom originari de Platja d’Aro, fins a l’any 1858 formà part del municipi de la Vall d’Aro i era a primers del segle passat, un poblet d’uns 400 habitants, dedicat a l’agricultura. Hi havia diverses societats de socors mutus, també un casino, i s’organitzaven activitats socials al llarg de l’any, com ara el Carnaval.La festa era molt coneguda i popular a tota la comarca malgrat ser una vila petita. Sobretot la jornada de Dijous Gras amb els populars “Ballets” (unes representacions barreja de cançó satírica, teatre i dansa, que és en cercavila i també, casa per casa).La Guerra Civil va marcar un punt d’inflexió en el Carnaval, i molt especialment la prohibició de celebrar-lo, decretada pel nou règim dictatorial. La festa es va mantenir, però molt minvada i sota l’eufemisme de “bailes de trajes típicos regionales”s’aconseguí el permís de les autoritats per fer els balls de dijous, diumenge i dimarts. Amb el pas dels anys hi havia cada cop més dificultats per trobar sales on fer-hi els balls de nit, i a primers dels setanta es van desplaçar a les discoteques.
L’adveniment de la democràcia va obrir una nova etapa a tot el país, i el Carnaval de Platja d’Aro tornà a agafar volada. L’any 1978 es va traslladar la celebració a un envelat, i el 1979 s’introduí la figura del Carnestoltes. Diverses comparses es passejaven pels carrers fent gresca, acompanyats de bandes musicals belgues i suïsses. Dues novetats inspirades en el Carnaval de Lucerna, a Suïssa, on l’any 1975 una delegació municipal s’hi havia traslladat per estudiar-ne el model. L’any 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses amb només 15 participants (cinc anys més tard ja eren 50, sobretot de les poblacions veïnes, a més de les locals). La gran nevada el dia de la Rua sempre acompanyarà el Carnaval de 1983. El Carnestoltes començà a anar acompanyat de la seva pròpia colla carnavalesca el 1984. La programació d’activitats de l’envelat es traslladà el 1988 al nou Palau d’Esports i Congressos, on en la dècada posterior s’hi va celebrar la Mostra Gastronòmica de Carnavali on el Ball de la Dona aconseguí un èxit esclatant. També en alguns anys d’aquella dècada es feien dues populars activitats: la Batalla d’Ous entre dos equips i la Carrera de Llits.
També els centres escolars participaven de la festa amb disfresses per cursos i una gran desfilada acompanyada pel Rei i la Reina del Carnaval i també els establiments i comerços del municipi hi participaven activament, tot ambientant els seus locals i el seu personal (durant una bona colla d’anys amb concursos d’aparadors, d’ambientació general i de locals de nit).Amb el pas dels anys van canviant les tendències, i desapareixen les comparses al carrer en favor de la Gran Rua, que a partir del segle XXI veu com va creixent cada cop més el nombre de colles carnavalesques participants: fins a l’any 2000 es mantenien al voltant de la cinquantena, però només quatre anys més tard ja van ser-ne 81, circumstància que va motivar l’aposta per dividir durant quatre edicions (de 2005 a 2008) la Rua en dues jornades: primer una per a les carrosses, i l’altra per a les comparses i posteriorment de manera indiferent, però en dos dies.
Prèviament, la Companyia Comediants -que havia protagonitzat l’espectacle de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992- va commemorar el 25è aniversari l’any 2002 amb un espectacle de foc i pirotècnia, llum i color anomenat Dimonis de Carnaval.En la mateixa dècada es va constituir la Federació de Colles de Carnaval. També en aquells anys es van celebrar sis edicions del Concurs de Fotografia de Carnaval (de 2004 a 2009) i els principals programes de ràdio del país es van emetre en directe i de cara al públic des del Carnaval de Platja d’Aro.
També va ser una època en què canvien algunes tendències, com per exemple la moda del Sopar de Gala o del Ball de la Dona que arreu cau en popularitat, també a Platja d’Aro, on es busquen fórmules alternatives, com el Ball Solidari (2005 a favor de Fotògrafs per la Pau i Metges Sense Fronteres i 2006 per a l’Institut de Reinserció Social), el Ball de l’Home i la Dona (2007) o el Ball Jove (2008 i 2009). Durant sis edicions s’organitza el concurs d’habilitats artístiques Tu de què vas? (de 2010 a 2015), un xou de talents inspirat en els programes televisius de més èxit del moment. Les darreres novetats introduïdes han estat, a partir de 2013 la Desfilada Infantil primer a Platja d’Aro i després a S’Agaró -esdevenint el complement a la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro– i una desfilada en format d’exhibició el dissabte al matí per a aquelles colles d’arreu que no opten als premis del concurs.
https://ancora.cat/2023/02/14/presentacio-del-nou-llibre-el-carnaval-de-platja-daro-origen-historia-i-evoluciodimecres-15-de-febrer-a-la-biblioteca-merce-rodoreda/