miércoles, octubre 2, 2024

Anton Lloret «Platero»

Avui hem acomidat l’Anton Lloret, en “PLATERO”, que és com el coneixia tothom a Sant Feliu, pel nom que va posar a les botigues, inspirant-se en el burret “Platero y yo”, obra de l’escriptor Juan Ramón Jiménez.

Va néixer l’any 1934 a Sant Andreu del Palomar, la mare era modista i el pare tractant de bestiar. De molt jove va haver de posar-se a treballar i va aprendre  que el tracte amb els animal no era fácil. Calia demostrar quí manava i després cuidar-los  curar-los per aconseguir la recompensa de la noblesa, en especial dels cavalls.

Anaven a peu a comprar matxos i mules o amb tren fins a la Fira de Salàs al Pallars. Tot això li va forjar el carácter.

A principis dels anys seixanta va venir a Sant Feliu de Guíxols per una proposta de negoci de venda de joguines per la temporada de reis, amb el seu germà Pep i la seva nòvia Conxita. Es van enamorar del poble i ja no van voler marxar mai més.

El tiet Pep va fer colla amb altres joves aficionats a la música, que van formar l’ALBATROS CLUB. Es reunien en un local al carrer dels Garrofers i tocaven diversos instruments. Entre ells l’Enric Àguila, l’Alfons Hereu o en Carbó i, com no, l’encantadora Michelle.

L’Anton i la Conxita es van casar i van tenir tres filles, van obrir una botiga de souvenirs pels turistes venent peces d’or de Toledo i nines flamenques al carrer Hospital, davant del Garatge Central. Després una botiga de bolsos al carrer Anselm Clavé i més tard van transformar “Cal Mono” a la Rambla Vidal, decorada per Jaume Tresserra amb colors vius i un estil molt original. Va ser la delicia de la canalla d’uan generació que quedaba embadalida als aparadors. Allà vam compartir moltes hores de feina amb les dependentes Juanita, Maria Jesús i la Rosa. La venda de joguets al major s’organitzava des del magatzem del carrer Santa Teresa, amb l’Enric Àguila, en Quim, la Nati, la Mercè o en Xavi.

Emprenedor i incansable, va muntar un petit negoci de fabricació de llexius amb en Francesc Francès i en Jordi Bolaño. També va col·laborar amb l’Associació Turística Guixolenca, amb el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols i amb la Cambra de Comerç. Amant de la pintura, a muntar una petita galería d’art.

Era amic dels seus amics. Amb els de la infancia es veien, com a mínim un cop l’any, el 30 de noviembre, Sant Andreu. Amb en Lluís i la Lolita de EL Dorado, van conservar l’amistat fins al final, van viatjar per França per conèixer del primera mà els xefs de la “Nouvelle Cuisine”, també per Itàlia i el País Basc, servint d’inspiració per plats de “El Dorado Petit”.

Ell ha estat un “bon vivant”, fumador de puros, li agradava menjar i beure i, de fet, van ser les seves últimes paraules…Sempre ha tingut ànsies de saber més, preguntant, aprenent de tothom amb qui conversava. Es va fer a sí mateix, va estudiar comerç i va arribar a tenir una empresa refernt en el món de les joguines, però també va ser un pare divertit, joganer i alhora estricte, i un marit carinyós i respectuós

Als estius, a les casetes de S’Agaró, fèiem colla diverses famílies, els Rubió, Pont , Pi, Ramos, Cases i Ballester. Els nens sempre a l’aigua i els grans organitzants uns pica-pica per llepar-se els dits.

Es va aficionar als viatges i els van compartir amb els amics, que es van anar ampliant amb el temps. Els darrers anys, van ser els del “Cafè de la mentida”. En Jaume, la Salva, en Ramon, en Fredy, en Queixac i en Nicola esmorzaven a diari al Marabú o al Casino i arreglaven el món. A ells els volem agraïr que, des del principi de la malaltia de l’Anton, tinguessin la paciència de saber-lo portar, a mesura que anava desaprenent a conversar o a orientar-se per anar cap a casa.

L’Any 2017 vam haver de prendre una decisió molt dolorosa, que amb el temps s’ha demostrat encertada. Va anar a viure a la Residència Surís, on el personal l’ha cuidat i mimat fins al darrer momento, esdevenint la seva segona familia. Els hi volem agraïr de tot cor.

L’Anton ens  ha deixat, però el seu record, les vivències compartides ens queden a tots per sempre.

Descansi en pau!

Susagna, Cristina i Laura

https://ancora.cat/2022/12/29/anton-lloret-platero/

Artícles relacionats

Últimes notícies