Presidenta: Sra. IOLANDA ALBERTÍ
• OBJECTIUS
Cap a l’any 92, una colla d’amics entristits en veure el mal estat de l’ermita de St. Elm vàrem decidir constituir un patronat per restaurar-la i donar-li el màxim de vida possible, format per un membre de cada partit polític que governava en aquells dies i tres membres de la nostra associació. Un cop donades aquestes passes, vàrem decidir fer un aplec anual, ja que des de l’any 1972 no se’n feia.
• QUANTITAT D’ASSOCIATS
Ara estem als 120, però n’havíem estat molts més. Per raons d’edat molts ja ens han deixat, i suposem que la crisi també va tenir que veure.
• COM US HA AFECTAT LA PANDÈMIA?
Molt. A la butxaca, molt. I després cap activitat s’ha pogut fer durant aquest temps. El «Somiatruites» per exemple, un dels actes més esperats que no hem pogut fer. Dic un dels actes més esperats, perquè és una obra de teatre d´humor escrita per en Pere Gimbernat i la interpretem els membres de la Junta. Jo acostumo a dir que quan la gent deixi de riure, ja podem plegar. Altra gent de St. Feliu també acostuma a col·laborar fent les seves activitats, però amb el Covid no vàrem poder fer res de res.
• HEU REBUT ALGUN TIPUS D’AJUT?
La gent de Sant Feliu és qui sempre ens ha ajudat. Empreses i comerços es varen implicar des del primer dia, donant-nos els productes necessaris per fer la paellada anual, el pa, tortells, arròs, vi, oli, xocolata, melindros, botifarres, etc. Després altres col·laboren amb els regals de la Quina que també fem aquest dia. Però som tots els de junta qui normalment s’encarrega de fer tot això. La brigada municipal també ve i ens munta les taules. Els Amics de la Sardana paguen la meitat de la Cobla i nosaltres l’altra meitat. Fem algun tipus de concursos i amb el que recaptem ho reinvertim en reparacions i manteniment de l’ermita. Abans fèiem el Mercat de Nadal a la Rambla, però quan es va traslladar davant del Monestir vàrem perdre molts visitants. Ajudes cap, l’ermita és municipal i no en rebem cap ajut del Consistori. Tampoc del Bisbat que no són propietaris. Patrimoni tampoc en vol saber res. També hem de dir que alguna restauració ens l’han fet de franc diferents persones per ajudar-nos a tirar endavant. L’Ajuntament també ens fa una aportació petita anualment.
• QUINES SON LES VOSTRES NECESSITATS?
Seria ideal que no hagués tant de gamberrisme per un costat, perquè ens trobem cada dos per tres desperfectes a l’ermita i el seu voltant. A banda d’això, com a associació sense ànims de lucre, diners sempre falten per mantenir-la. Cada cop que hi ha un casament es paga una quantitat de diners a l’Ajuntament, una quantitat que augmenta amb el temps i aquests diners mai reverteixen en l’ermita, tot i que som nosaltres qui fem la feina d’obrir-la i la neteja i condicionament posterior, però l’Ajuntament es fa càrrec del pagament de llum i aigua.
• ALGUNA REFLEXIÓ FINAL?
Que estem oberts a tothom que vulgui col·laborar, ja sigui en ajudes a l’hora de reparar com econòmicament. I sobretot, recalcar que tot això sempre ha tirat endavant GRÀCIES A LA GENT DE SANT FELIU, a la gran solidaritat conciutadana que sempre hem tingut.
