Bericaldista! Una nova pel·lícula de l’Escola d’Adults CFA Sant Feliu de Guíxols

Tal com ens té acostumats per aquestes dates l’Escola d’Adults CFA Sant Feliu de Guíxols es prepara per estrenar una nova producció videogràfica. La d’enguany porta per nom Bericaldista! a partir de textos i adaptacions de Narcís Masferrer i Buixó.

Després de dos anys durant els quals, a causa de les restriccions per la pandèmia, les produccions de l’Escola s’hagin hagut d’estrenar directament al Canal Ganxó de Youtube i es limitessin a documentals – El Monestir Benedictí de Sant Feliu de Guíxols i altres monjos animats (2020) i Els ibers a Guíxols (2021), que requerien poques sortides pels enregistraments i en què bona part era amb animació stop-motion -, ara tornen amb una pel·lícula on conreen el suspens, la ràdio, el teatre, els videoclips, l’astracanada pitarresca i la sarsuela. En definitiva, un musical que, aprofitant l’efemèride dels 10 anys del bateig del teatre de Sant Feliu amb el nom de l’autor, s’estrenarà dijous 16 de juny al Teatre Auditori Narcís Masferrer i Buixó.

El guió literari del film parteix de la proposta d’espectacle que el gener de 2013 van enllestir Judith Albertí i Toni Ferrer Vicens a partir de la munió de textos i dibuixos que conformen el fons Masferrer, dipositat a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el 7 de març de 2012 per la filla de l’autor, Dolors Masferrer i Baqué. El 2021 se li va acabar de donar forma amb la correcció i afegitons de Sònia Rodríguez i es va presentar al claustre de l’Escola, que va decidir tirar endavant el projecte.

El títol, Bericaldista!, que és la paraula clau de l’obra, de la que encara no s’ha trobat una definició concreta, sembla que voldria dir: persona a qui li agrada l’alegria i la xerinola sanes. Ve d’una cançó que cantaven Masferrer i els seus amics amb la música de “Shanghai Lil” de la pel·lícula Desfile de candilejas (1933) i que va ser recuperada per Toni Ferrer Gallego, que  canta la part que recorda, al film d’Anna Vicens Narcís Masferrer i Buixó, “Narmas” (2011), en què apareix la paraula en acudits i dibuixos. A la pel·lícula de l’Escola d’Adults, on la gran majoria d’escrits són sortits de la ploma de Masferrer, l’autor la fa servir força, a vegades amb alguna variació com “bericalda”. Completen el guió les lletres de les cançons que pertanyen a Per una Clavellina (1929) que són del seu pare, Francesc Masferrer, i els fragments d’adaptacions de Narcís Masferrer de Misteri a la quarta avinguda (1933) de James Doyle, Un pare de família (1932) de Carles Soldevila, i la traducció i adaptació de Dues dones davant el mirall (1965) de Jaume Salom.

La part més tècnica de la producció, enregistraments, edició i efectes especials, ha anat a càrrec dels participants en el curs d’edició en vídeo de l’AFOCO (Associació per a la Formació Continuada) i de l’Escola d’Adults, que són: Concepció Abellí, Carmen Arasa, Josep Companyó, Toni Herrero, Josep Lobato, M. Àngels Llandrich, Albert Oliveras, Isabel Oliveras i Lolita Payró. A més a més, tots ells interpreten un o més d’un paper al film.

En l’apartat artístic, a part dels esmentats, hi ha participat tot el claustre de l’Escola: Àlex Bonany – que amb la seva versatilitat, porta el pes de la pel·lícula en el paper principal de Narcís-, i la resta de professores i professors, Montse Baró, Coral Bonet, Rafel Dehesa, Esther García, Joel Jordán, Esperança Mallol, Mònica Pavón, Àngels Río, Sònia Rodríguez i Marta Vericat, que interpreten els diferents papers que formen el retaule, o apareixen de figurants junt amb alumnes de l’Escola als diferents escenaris on s’ha rodat: la casa Masferrer, la plaça Empordà, el Tinglado del port, el Museu de la Joguina i l’Escola d’Adults. Hi han intervingut també, com a convidats de luxe: Josep Maria Isern, Lolita Loubat i Anna Vicens, antics membres de “l’Arlequí de Paper”, companyia teatral fundada per Masferrer, i components de la comissió Masferrer, que va procurar que el teatre en portés el nom.

La direcció musical ha anat a càrrec de la mezzosoprano Sònia Rodríguez, que a la pel·lícula interpreta “Cor de les aficionades al cinema” acompanyada al piano per Ferran Cullell i “Cançó a la clavellina” amb Dani Serrat al piano, dues cançons del pare Masferrer amb música de Josep Maria Vilà de la sarsuela Per una clavellina. L’Escola d’Adults en va publicar el 2005 una acurada edició. Un altre convidat de luxe, el cantautor i periodista Josep Andújar “Sé” hi interpreta el tango popularitzat per Carlos Gardel “Yira yira”; Toni Ferrer Vicens hi canta una cançó del grup dels 60 Los Cheyenes, “Valgame la Macarena”.Totes aquestes peces i les que canten Àlex Bonany i les professores i professors de l’Escola són amb lletres alternatives de Masferrer. Pels enregistraments de veu s’ha comptat amb el suport tècnic de Judith Albertí i Dani Serrat.

Toni Herrero ha enregistrat amb el mòbil les preses falses i n’ha editat uns divertits making off. Les ajudantes de direcció han estat Carmen Arasa i Isabel Oliveras. La direcció, el guió cinematogràfic, la producció i l’edició final han anat a càrrec de Toni Ferrer Vicens, professor del curs.

Per acabar, cal aclarir que Bericaldista! no pretén de cap manera ser un biopic, és a dir, una biografia cinematogràfica, encara que allò de “qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència”, no s’hi podrà pas aplicar del tot. Bericaldista! és un exercici cinematogràfic de l’Escola d’Adults que vol tastar una mica de diferents gèneres per treure’n un producte divertit en homenatge a Narcís Masferrer i Buixó (1913-2010). Mestre, ninotaire, il·lustrador, periodista i home de teatre que el 2003 fou nomenat fill predilecte de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i que des del 7 de desembre de 2012 el seu Teatre Auditori en porta el nom. Al vinil que es va descobrir el dia del bateig hi apareix una frase de Masferrer que diu: “Si algú hi ha que hagi tingut la fortuna de poder ésser sempre original, que tiri la primera pedra”. També s’hi pot llegir el paràgraf escrit pel seu amic Josep Vallverdú que diu: “Masferrer ha conreat el teatre, un art que ell ha viscut profundament, a benefici en aquest cas de la ciutat, i amb intensitat com a director, autor, adaptador, traductor i molt captivadorament en figura de còmic: aquella ironia i distanciació tan personals que endevinem quan l’hem tractat, desapareix en el marc del teatre, perquè se l’ha mirat sempre ambfrontal exigència i no s’ha estalviat esforços dins i fora de l’escenari. Ha dirigit amb passió, ha interpretat amb intensitat, ha escrit amb encert i sentit escènic”. Només cal afegir, ara amb caire cinematogràfic, una frase del mestre del cinema surrealista, Luís Buñuel: “Tot allò que no és tradició és plagi”. Bericaldista! vol ser tradició.