President: Sr. JOSEP Mª VICENS BATET
• OBJECTIUS
Es va constituir el febrer de 1851 pels treballadors de les fàbriques de suro d’aquell temps, que volien un lloc d’esbarjo, principalment per fer balls, en una època complicada tan econòmicament com políticament, copiant d’alguna manera una societat que hi havia a Figueres, tot i que a St. Feliu ja existia una de semblant, «La Nueva Unión» (també dit «La Gorga»), amb la seu al Passeig del Mar, però aquesta tenia el gruix de socis entre el que avui dia diríem autònoms, és a dir botiguers, artesans, etc. També un objectiu en els seus inicis, puix que els llibres eren caríssims, era que els socis tinguessin un lloc on llegir, era un servei que se’ls hi donava.
Els objectius d’avui dia són completament diferents. El nostre objectiu actual és que el centre sigui o segueixi essent el centre de difusió cultural de St. Feliu. Hem subscrit un acord amb l’Ajuntament per fer cessió d’ús, vull dir que ara l’espai no és exclusivament pels socis sinó que tothom a St. Feliu pugui gaudir-ne. A la part de dalt, el que havia estat la sala de ball, la volem convertir en un espai multimèdia on es puguin fer tota classe d’activitats de caràcter cultural, ja siguin exposicions, música, etc.
• QUANTITAT D’ASSOCIATS
Soc el president des de fa uns 4 mesos aproximadament. Quan es va poder tornar a convocar l’assemblea després de la Covid, la junta anterior i alguns socis varen pensar que jo podia portar la responsabilitat d’aquesta societat que enguany compleix 170 anys. Actualment, estem al voltant de 170 socis, tot i que en les èpoques glorioses, el Casino va arribar als 800 socis. L’edifici actual, obra de General Guitart, es va construir 40 anys més tard, a les acaballes del s. XIX. Amb el temps, i amb calés dels socis, es varen anar adquirint cases confrontants fins a arribar a l’edifici que tots coneixem. S’ha de dir que el tren o la caseta del Salvament també es varen pagar amb calés dels treballadors, una cosa molt comuna al St. Feliu antic.
• COM US HA AFECTAT LA PANDÈMIA?
Un any i mig robat. Ens l’han robat a tots. Hem estat un any i mig completament tancats, sense cap activitat, amb les pèrdues que això comporta i a més, les despeses lògiques, principalment els serveis. Ara ens toca refer-nos d’aquesta pèrdua econòmica, però crec que anem pel bon camí.
• HEU REBUT ALGUN TIPUS D’AJUT?
Sí. Tant la Generalitat com l’Ajuntament. Aquest últim ens ha finançat una part important dels arquitectes i enginyers del projecte de reforma. També esperem aquest any tenir el suport de la Diputació, ja que el nostre edifici està catalogat des de l’any 1973, quan es va pretendre enderrocar per la pressió urbanística del turisme d’aquells anys, i ara és un edifici dins el catàleg «Bé Cultural d’Interès Nacional», que és la màxima categoria de protecció legal que pot tenir un edifici. Fins i tot per fer qualsevol reforma, ha de passar per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, que s’ho miren amb lupa per no malmenar res que pugui ser irreparable.
• QUINES SON LES VOSTRES NECESSITATS?
Volem posar un ascensor. Aquestes escales poden ser una tortura, sobretot per la gent gran, la gent que camina malament o necessita cadira de rodes per moure’s. Ja tenim uns diners però no tots, i hem demanat un ajut a la Generalitat que ens han concedit. Un cop el puguem dur a terme, estarem complets a nivell de necessitats, sobretot per activar la part de dalt. Això serà una millora que repercutirà en tota la gent de la ciutat.
• ALGUNA REFLEXIÓ FINAL?
Ens agradaria que la gent de la ciutat s’impliqués, això vol dir que es fessin socis. Ara venen també escoles a visitar-nos i els expliquem com funcionaven les coses antigament. Això és una activitat cultural promoguda per l’Ajuntament, com també les visites guiades que se solen fer a l’estiu.
En definitiva, els socis en qualsevol entitat, és algú que hi creu en l’activitat que es fa i no demana res a canvi, i al contrari el que fa és ajudar en allò que pot perquè l’entitat en qüestió tiri sempre endavant.
