Martí Bota es jubila i no hi ha continuador per conservar l’activitat del servei
Sempre sap greu quan algun establiment tanca les seves portes per la raó que sigui i especialment aquells que són històrics i encara més si s’han convertit en un servei públic que va més enllà del simple fet de despatxar.
Aquest és el cas de Foto Llorca del carrer Major de Sant Feliu de Guíxols, regentat per en Martí Bota Torrent, el gendre del fotògraf Jaume Llorca, amb el qual varen engegar plegats una nova etapa l’any 1983 amb l’obertura de l’establiment, ubicat a la finca, on hi havia l’antiga botiga d’en Mas confiter, i que tancarà definitivament el proper 30 de setembre.
Anteriorment en Jaume ja havia tingut botiga al costat de Casa Canari i posteriorment, amb el seu germà Tomàs, es varen establir a la Rambla Vidal amb el nom de Llorca Hermanos fins l’any 1983.
El seu gendre, en Martí Bota, procedent de Llagostera, es va casar amb seva filla Pilar i varen tenir dues filles (Eva i Anna) i en un principi va complementar la feina d’en Jaume fent fotografies de carnet, casaments, esdeveniments, carnavals, etc. També a la botiga venien rodets, càmeres, accessoris i enviaven els negatius als laboratoris per revelar-los, fins que l’any 1991 varen adquirir la màquina de revelat en una hora que va modernitzar totalment el servei.
En Martí es va especialitzar en l’ús de les noves tecnologies i això permetria oferir nous serveis, essent els primers en disposar d’un fax públic, de passar pel·lícules de diversos formats en vídeo o super-8 a DVD o bé, actualment, a llapis de memòria, a revelar amb arxius subministrats des de dispositius telefònics o informàtics i través de correus electrònics. Per descomptat que també foren pioners en les fotocòpies en blanc i negre, color, ampliacions i escanejat de documents.
L’establiment, però, també es va convertir en un punt de tertúlies més que interessants amb personatges ganxons molt carismàtics com ara en Tiri de la pensió, Jaume Provensal, Josep Granolleras, Gavi Dalmau, Pere Ibáñez, Albert Gironès, Jaume Salgas, Santiago Aragonès, Salvador Soler, Àngel Ballesteros, Pere Prats o en Pere Blanc, entre altres. En Jaume encenia el misto i el debat ja estava servit mentre es despatxava als clients. Aquesta colla fins i tot feien sopars de celebració dins de l’establiment en ocasions com aniversaris o fites aconseguides pel Barça, tot plegat, sempre maridat amb una suau música de jazz, banda sonora de la botiga.
La mort d’en Jaume en ple confinament, el 16 de maig de 2020, va deixar un notable buit en l’ambient de l’establiment, ja que se l’ha trobat a faltar amb seu tarannà tranquil, amb les ulleres falcades sobre el cabell i sempre amb una pregunta preparada a la recambra per iniciar qualsevol conversa.
A partir d’aquí en Martí Bota ha continuat oferint un servei impecable, amable i generós, a voltes fent pràcticament de gestor amb persones grans o immigrades que tenen dificultats amb la documentació o amb l’ús de les noves tecnologies.
Trobarem a faltar aquest laboratori i als qui l’han regentat durant 40 anys, però en Martí, als seus 65 té tot el dret a gaudir d’allò que va deixar pràcticament de costat, com és la seva afició a la música, no en va, fou un dels integrants de l’Atlàntida, La Principal de Llagostera, la Big Band de Girona i col·laboracions puntuals amb les cobles Ciutat de Girona, Vila de Blanes i Foment de la sardana entre altres, tocant el trombó de vares i el fiscorn.
