La celebració manté viva l’antiquíssima tradició d’anar a cercar el millor pi del bosc i fer-ne una plantada pública a plaça i celebrar-ho amb una gran festa a l’entorn del primer diumenge després de la Pasqua Florida (i per això anomenada Pasqüetes).
Aquest esdeveniment, que anys enllà se celebrava a tots els pobles de la Vall d’Aro per commemorar l’adveniment de la primavera -i per tant, una època d’abundor-, s’ha anat perdent progressivament. Avui només es conserva a Castell d’Aro, i també a Cornellà del Terri.
L’origen de la festa és l’edat mitjana, i de llavors ençà un cop els joves de la vila han ullat el pi, aquest és tallat i repelat el brancatge, deixant només el plomall del cim, i s’introdueix al poble a braços o amb carro. Aquest arbre és símbol de fertilitat i llibertat i antigament s’aprofitava l’avinentesa de la festa per fer broma i plantar el pi davant l’església o de casa d’algun particular.
Avui la festa és complementa amb activitats gastronòmiques, animació infantil, sardanes i ball (programa adjunt).
