Avui s’inaugura el festival Art & Gavarres, aquesta és la quarta edició que es titula “Sense anar gaire lluny”.
Art & Gavarres proposa una reflexió sobre la interpretació i la mirada del paisatge a través de l’art, i el seu emplaçament a les Gavarres, a racons enmig de la natura, fa que les obres tinguin una vida efímera, i que canviïn i s’integrin amb el paisatge amb el pas del temps.
Can Vilallonga és una de les ubicacions on podrem trobar la creació de la Clara Riera, cassanenca i arquitecte que presenta el seu projecte “Com una escletxa” que descriu:
“El confinament va fer que els nostres espais domèstics es reinventessin resultant autèntiques naus espacials, hermètiques i aïllades, on dormir, menjar, treballar, reproduir-nos, créixer i observar des de la limitació… Transformant-nos també a nosaltres en éssers mutants, perquè a tots ens ha canviat. La intervenció que des de CREA hem plantejat a Can Vilallonga vol reviure la relació que hem tingut amb el paisatge durant aquests mesos: Dirigida, temporal, intermitent, controlada, limitada i emmarcada com una escletxa. Un muntatge IN MEMORIAM, perquè esperem que sigui una etapa que anem deixant enrere, ESPAI DE REFLEXIÓ perquè cal pensar en el que ha passat i com ho podem fer millor i un HOMENATGE A LA RESISTÈNCIA, perquè hem estat uns autèntics herois.”
Avui tots els artistes que han participat en el festival en aquesta edició han visitat les diferents ubicacions i acaben la ruta a Can Vilallonga, on inauguren aquesta edició juntament amb la presència de l’alcalde Robert Mundet i la regidora Núria Salvans.
El Festival Art & Gavarres l’organitza el Consorci de les Gavarres, ens adscrit a la Diputació de Girona, amb la col·laboració del Bòlit, Centre d’Art Contemporani, i els ajuntaments implicats. Els comissaris del festival són Àngels Artigas i Oriol Granyer.
Les obres de l’Art & Gavarres estaran obertes al públic des d’avui i fins que el temps les esborri.
Edició 2021: Sense anar gaire lluny
Un any de pandèmia i els successius confinaments viscuts -domiciliaris, municipals, comarcals- ens han fet redescobrir el nostre entorn més proper.
De cop, ens hem adonat que hi ha plantes i animals ben a prop nostre que hem observat des de les finestres, els balcons i les terrasses de casa. I hem trobat a faltar els paisatges que ens acompanyen dia a dia en els nostres desplaçaments vitals de feina o de lleure. Ens ha semblat que la natura tornava a conquerir espais, tot i que en realitat en molts casos simplement el que hem tingut és més temps per mirar-la.
Paradoxalment, quan hem pogut sortir de casa, l’espai exterior s’ha convertit en el refugi, espaiós i ventilat, on sentir-nos segurs. Sense d’altres opcions de gaudi, i sense poder anar lluny, el medi natural més immediat s’ha omplert amb tots nosaltres, convertit en un espai valuós i apreciat. Aquesta sobrefreqüentació sobtada ha comportat impactes com la pèrdua de tranquil·litat, la fressa, l’erosió dels corriols o l’abandonament de deixalles.
Que les coses properes que tenim al costat de casa també poden ser belles i que ens costa aprendre a fruir-ne sense malmetre-les és el fil de reflexió que hem proposat als artistes d’enguany per a les seves accions artístiques.
