El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona commemora els 50 anys en un acte a Sant Feliu, municipi on es va constituir el 1971
El balanç de la feina feta no obvia els reptes de futur, per donar servei a un milió de persones als estius
FOTO: El col·loqui, del periodista Josep Puigbó, amb Arnau, Noguer, Pàramo i Soler, ahir E.A.
El Consorci de la Costa Brava ha aprofitat l’empenta de la inèrcia de mig segle de feina, i la recent ampliació de 27 fins a 47 municipis del litoral i el prelitoral de la Selva, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, per ajustar la seva denominació a Consorci d’Aigües de la Costa Brava Girona, i commemorar l’efemèride fent balanç de la feina feta per garantir l’abastament i la depuració d’aigües al litoral gironí. Ahir, quatre dels presidents de l’ens van repassar el camí d’unes infraestructures bàsiques per a la “vida, però també la prosperitat” turística de la Costa Brava, destacava l’alcalde amfitrió, el guixolenc Carles Motas.
A Sant Feliu es va fer l’acte de constitució de l’ens, el maig del 1971. I ahir al vespre la ciutat va tornar a ser l’escenari de l’acte, en què l’actual responsable, el president de la Diputació, Miquel Noguer, va desgranar els reptes de futur, com ara “l’anticipació” als problemes o els efectes de la crisi climàtica, amb tecnologia, per donar servei a una població de 300.000 persones que a l’estiu assoleix el milió.
Balanç de les solucions
A Noguer el van precedir un record per al desaparegut Frederic Suñer (que el va encapçalar del 1996 al 1999) i les intervencions de l’enginyer Josep Arnau (1987-1994), que va recordar, a més de les depuradores i l’impuls a les canonades d’abastament fins a la Costa Brava Centre, l’allargament dels emissaris que fins aleshores llençaven aigües depurades a 50 metres de la platja, fins a 1.000 o 1.500 metres mar endins. La qüestió és que a principis dels 70 hi havia restriccions d’aigua als estius a la costa i brutícia per la falta de depuradores a les platges. I Carles Pàramo, president en dues etapes, destacava elements com ara haver incidit perquè la llei de costes permetés soterrar estacions de bombament i emissaris, amb una gestió transversal en representació territorial, sigles polítiques i taxes. L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, va admetre que la seva petja va ser més tècnica, per enfortir els recursos humans i tècnics i planificar un pla d’inversions de 25 milions que encara està en curs.
