M’ha inspirat a escriure aquest article en Miki, un gosset de 10 anys que l’any passat va patir un cop de calor, en condicions no gaire habituals i que considero interessant compartir, ja que aquest any s’ha repetit amb la Rita.
Què és un cop de calor? Es descriu com un increment agut de la temperatura per sobre de la normalitat (39.5ºC) que normalment ronda els 40ºC- 40,5ºC. Aquest increment de temperatura afecta l’animal de manera crítica, ja que altera el funcionament de tot l’organisme, provocant canvis molt importants a nivell metabòlic, sanguini i respiratori i en funció del grau i la duració inclús a nivell cerebral. Si no s’actua de manera ràpida, pot comprometre la vida de l’animal.
S’associa el cop de calor sovint a condicions com:
– Exposició solar continuada per exemple en patis o terrasses.
– Temperatures altes durant períodes de temps llarg com per exemple a dins d’un vehicle durant un viatge o estacionament, o a casa.
– Falta d’accés a aigua
– Exercici durant temps perllongats a temperatures altres com per exemple passejos llargs en hores caloroses o animals de cacera.
Els animals estan més exposats al cop de calor que les persones ja que tenen Un número molt reduït de glàndules sudorípares, és a dir no suen, i no poden refredar la seva superfície corporal, a excepció de les glàndules que tenen als coixinets plantars de mans i peus. Així com es refreda el cos d’un gos o un gat de manera habitual?
Els principals mecanismes d’intercanvi de calor són la respiració, a través del planteig els animals alliberen grans volums d’aire alliberant calor. La conducció a través de contacte amb superfícies fredes o aigua i la ventilació a través de l’aire.
Com podem actuar si sospitem de cop de calor?
El primer de tot si tenim accés a un termòmetre digital és mirar prendre la temperatura al nostre animal a nivell rectal. Si presenta una temperatura pròxima als 40 graus, cal acudir de manera urgent al centre veterinari més proper.
En cas de no tenir mitjans o estar molt allunyats d’un veterinari la recomanació és intentar reduir la temperatura de l’animal oferint-li aigua, i remullant-lo tot ell amb especial atenció als coixinets, orelles i zones auxiliars i engonals. Si pensem que l’animal presenta una temperatura molt alta buscarem zones fresques per el procediment i podem ventar-lo per incrementar la pèrdua de calor.
He començat l’escrit parlant d’en Miki i la Rita, i és que sovint els cops de calor no es donen en condicions extremes, com va succeir en aquests dos casos. L’edat, patologies prèvies respiratòries com problemes de cor o animals braquicefàlids, dificulten l’ intercanvi de calor a nivell respiratori, convertint moltes situacions quotidianes amb situacions de risc. És per això que volia escriure aquest article, per prendre consciència que els cops de calor són un perill real i que cal extremar les precaucions si es tracta d’un animal de risc. En cas de sospita, una actuació veterinària ràpid és clau, per poder gaudir d’una bona recuperació com la que han tingut els nostres pacients.
